L' Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI) correspon al que els geolingüistes anomenen atles de gran domini, com ho van ser en el seu moment l'Atlas Linguistique de la France (ALF) de Jules Gilliéron o l’Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz (AIS) de Karl Jaberg i Jakob Jud, en els quals es va inspirar. El seu objectiu era facilitar la caracterització de les varietats iberoromàniques peninsulars. Des dels treballs teòrics de Jaberg, els especialistes han distingit clarament entre els objectius d'un atles de gran domini i els d'un atles de petit domini.

Aquesta concepció parteix d'unes diferències metodològiques clares: l'objectiu d'un atles de gran domini és recollir materials que permetin caracteritzar lingüísticament un territori extens, la qual cosa suposa establir una xarxa d'enquesta àmplia, els punts de la qual poden no estar molt propers entre ells, i un qüestionari prou general per poder adaptar-se a geografies i a cultures diferents; en canvi, atès que s'ocupa d'un àmbit menor, un atles de petit domini pot tenir i cal que tingui una xarxa d'enquesta densa, amb prou punts per traçar una malla que cobreixi tot l'àmbit, i utilitza un qüestionari específic, molt vinculat a la realitat cultural del territori que vol estudiar.